De 18h a 19h, varem fer la reunió setmanal i després la nostra sala es va omplir de color i de festa. Les mares amb els seus fills volien gaudir de la presentació que ens feia l’Adolf i escoltar tantes i tantes coses que sempre aprenem d’ell.
Ens va fer una presentació, parlant de la mare/pare, del nadó, del vincle, de la lactància i com no, del poder de les carícies. Després d’escoltar la fantàstica presentació, li vam fer un senzill, però sentit homenatge. Tant Do de Pit com les mares, volíem agrair-li la seva disposició, la seva dedicació, el poder comptar sempre amb ell, ...
Li varem regalar un llibre, on vam redactar les nostres vivències -sobretot en la lactància- i on li donàvem les gràcies per la seva dedicació i plena disponibilitat a ajudar i a escoltar.
Va ser molt bonic veure la cara de sorpresa que va fer l’Adolf. Va estar molt content. Va signar molts llibres i vam aprofitar per fer-li les següents preguntes:
________________________________________________
1 – Adolf: a què et dediques?
Sóc pediatra neonatòleg. Des de fa més de 25 anys treballo amb nadons i mares a l’hospital Joan XXIII de Tarragona.
Em dedico a l’alletament matern des de fa uns 17 anys. Des de l’alletament m’he interessat pel part i la criança dels nens. Gràcies a això, la meva feina és més de promoció de la salut que de curar malalties.
Sóc membre del comitè de Lactància Materna de la Asociación Española de Pediatría.
Sóc membre del Grup de Formació de la IHAN.
Sóc membre del Grup d’hospitals de la IHAN.
Sóc professor associat de pediatria de la URV
2 – Què t’ha mogut a escriure un llibre? I per què aquest llibre?
Feia temps que les meves xerrades sobre alletament matern tocaven temes tant diversos com ara els models de criança, el vincle afectiu, la relació d’afecció (“apego”), els tipus de part i la nostra actuació amb un nadó acabat de néixer. L’alletament està íntimament relacionat amb tot això.
En alguna ocasió, alguna mare m’havia comentat si allò que havia sentit ho escriuria alguna vegada. Jo creia que no. Però també m’havien demanat articles per a revistes de divulgació. I, a més, estava intentant escriure la tesi doctoral.
Que l’editorial es posés en contacte amb mi perquè volien que escrivís un llibre sobre criança, va acabar sent el detonant.
3 – Què vols transmetre o explicar?
Em sembla molt important que els futurs pares sàpiguen què és un infant i quines en són les seves necessitats. També que en coneguin i cerquin les habilitats.
Crec que he aconseguit que els pares reconeguin en el llibre els seus sentiments, els dubtes, les il·lusions, les alegries, el canvi de ser fills a ser pares. I que coneguin les diferents formes de criança, per tal que puguin decidir quina és la més adient per al seu fill.
4 – Per a qui l’has escrit ? A qui creus que pot interessar ?
Creia que interessaria només a futurs pares o als pares recents. I m’he sorprès perquè les àvies em diuen que els agrada molt.
5 – Com has arribat a escriure un llibre tant ple de sentiments ?
Només puc dir que he posat molt de mi en aquest llibre. He procurat que quedin clars els sentiments de les mares, pares i fills en la seva complexa i apassionant relació.
Adolf, gràcies per tot.
